És un fet més que provat l'existència d'una deterioració cognitiva en la gran majoria dels pacients que pateixen malalties mentals. Aquests dèficits estan presents (no sempre en igual intensitat) en els diferents subtipus clínics encara que estan principalment estudiats en el marc de l'esquizofrènia (la deterioració cognitiva en l'esquizofrènia ha estat llargament documentat malgrat que ha estat en les últimes dècades quan ha començat el seu estudi sistemàtic i en profunditat) també són observats en el desordre bipolars i d’altres malalties mentals.
El grau de deterioració cognitiva s'ha relacionat amb un pitjor ajustament en la qualitat de vida del pacient. En esquizofrènia, aquestes disfuncions estan presents des de l'inici de la simptomatologia psicòtica (aparició de simptomatologia positiva aguda, deliris i/o al·lucinacions que, molt normalment, requereixen internament) i en molts casos, fins i tot abans (molts pacients afirmen haver tingut seriosos problemes d'atenció i concentració durant anys abans de sofrir el seu primer brot).
Ara per ara, malgrat existir prometedores investigacions, no podem explicar amb precisió i total seguretat el mecanisme que origina aquesta situació, però si és un fet més que demostrat el qual la deterioració s'aguditza després de les crisis psicòtiques en un altíssim percentatge de casos (encara així, és convenient assenyalar que s'estima que un petit percentatge de pacients no arriba a desenvolupar-lo o, almenys, no tan intensament). En molts casos, aquests nous dèficits poden veure's reduïts o estabilitzats després de la presa de la medicació i l'estabilització dels símptomes, però també, especialment en cas de prosseguir les crisis, poden deixar noves seqüeles de deterioració cognitiva o agreujar un ja existent.
Àrees cognitives afectades
En les àrees cognitives més afectades a llarg termini per la deterioració trobaríem l'atenció, la memòria i la capacitat de raonament i planificació de tasques complexes, també es veu, encara que no d'una manera tan generalitzada, una afectació en el llenguatge i de la capacitat motora. A més, l'efecte d'una deterioració contínua en totes aquestes àrees pot anar desembocant en nous problemes associats com seria una alta fatiga davant tasques de concentració, problemes en el control i la finalitat de la conducta, increment de l'oblit, problemes d'abstracció i de desenvolupament de comportaments socials eficaços.
Enumerant ràpidament alguns dels principals factors que influeixen en el grau de deterioració i en el curs del mateix, a més de la predisposició biològica, podríem considerar primerament el nombre d'episodis psicòtics/afectius soferts i l'edat, però també existeixen altres que poden ajudar a evitar-lo, com són la presa de medicació i una bona relació terapèutica, la presència de xarxes socials (familiars, amics i la presència de llaços afectius), l'activitat i els plans de vida i l'abandó, d'existir, del consum de drogues, així mateix, la personalitat del subjecte i les seves estratègies adequades per al afrontament de l'ansietat i de l'estrès pot també actuar d'una manera protectora.