La memòria i el seu funcionament

Dia Mundial de la Salut Mental

Els dèficits cognitius

És un fet més que provat l'existència d'una deterioració cognitiva en la gran majoria dels pacients que pateixen malalties mentals. Aquests dèficits estan presents (no sempre en igual intensitat) en els diferents subtipus clínics encara que estan principalment estudiats en el marc de l'esquizofrènia (la deterioració cognitiva en l'esquizofrènia ha estat llargament documentat malgrat que ha estat en les últimes dècades quan ha començat el seu estudi sistemàtic i en profunditat) també són observats en el desordre bipolars i d’altres malalties mentals.

El grau de deterioració cognitiva s'ha relacionat amb un pitjor ajustament en la qualitat de vida del pacient. En esquizofrènia, aquestes disfuncions estan presents des de l'inici de la simptomatologia psicòtica (aparició de simptomatologia positiva aguda, deliris i/o al·lucinacions que, molt normalment, requereixen internament) i en molts casos, fins i tot abans (molts pacients afirmen haver tingut seriosos problemes d'atenció i concentració durant anys abans de sofrir el seu primer brot).

Ara per ara, malgrat existir prometedores investigacions, no podem explicar amb precisió i total seguretat el mecanisme que origina aquesta situació, però si és un fet més que demostrat el qual la deterioració s'aguditza després de les crisis psicòtiques en un altíssim percentatge de casos (encara així, és convenient assenyalar que s'estima que un petit percentatge de pacients no arriba a desenvolupar-lo o, almenys, no tan intensament). En molts casos, aquests nous dèficits poden veure's reduïts o estabilitzats després de la presa de la medicació i l'estabilització dels símptomes, però també, especialment en cas de prosseguir les crisis, poden deixar noves seqüeles de deterioració cognitiva o agreujar un ja existent.

Àrees cognitives afectades

En les àrees cognitives més afectades a llarg termini per la deterioració  trobaríem l'atenció, la memòria i la capacitat de raonament i planificació de tasques complexes, també es veu, encara que no d'una manera tan generalitzada, una afectació en el llenguatge i de la capacitat motora. A més, l'efecte d'una deterioració contínua en totes aquestes àrees pot anar desembocant en nous problemes associats com seria una alta fatiga davant tasques de concentració, problemes en el control i la finalitat de la conducta, increment de l'oblit, problemes d'abstracció i de desenvolupament de comportaments socials eficaços.

Enumerant ràpidament alguns dels principals factors que influeixen en el grau de deterioració i en el curs del mateix, a més de la predisposició biològica, podríem considerar primerament el nombre d'episodis psicòtics/afectius soferts i l'edat, però també existeixen altres que poden ajudar a evitar-lo, com són la presa de medicació i una bona relació terapèutica, la presència de xarxes socials (familiars, amics i la presència de llaços afectius), l'activitat i els plans de vida i l'abandó, d'existir, del consum de drogues, així mateix, la personalitat del subjecte i les seves estratègies adequades per al afrontament de l'ansietat i de l'estrès pot també actuar d'una manera protectora.

Que vull fer ?

Vull realitzar un programa d’estimulació cognitiva adreçat als usuaris del Centre de dia per tal de millorar i optimitzar les seves capacitats cognitives. Per fer-ho realitzaré varies sessions o tallers amb activitats que fomenten l’estimulació cognitiva

Usuaris : Persones amb malaltia mental crònica. El número  total  d’usuaris del centre és  vint. Cadascun amb una patologia mental diferent i amb edats compreses entre els 18 i els 65 anys. 

Les patologies dels usuaris són : 

-Esquizofrènia, trastorns esquizotípics i trastorns d’idees delirants. 

-Pacients amb símptomes psicòtics (després de descartar l’organicitat).

-Trastorn bipolar.

-Episodis depressius greus amb símptomes psicòtics o sense i/o risc de suïcidi.

-Trastorns neuròtics greus (obsessius compulsius, dissociatius i somatomorfes).

-Trastorns greus de la personalitat.

- Dubte diagnòstic.

-Trastorns psiquiàtrics que no milloren després d’aplicar-hi el tractament adequat

Parteixo de la premissa que els dèficits o alteracions cognitives no són símptomes primaris, però cada vegada cobren major importància i presència en el curs de la discapacitat o trastorn, fins a l'extrem que l'Estimulació Cognitiva passa a ser una tècnica d'intervenció complementària important. Quan parlo de dèficits o alteracions cognitives em  refereixo a la pèrdua de capacitat en funcions tan primàries de la ment com són l'atenció, la memòria, el raonament i la planificació, la flexibilitat mental, la psicomotricitat o la fluïdesa verbal i el llenguatge. Com és de suposar, la deterioració en qualsevol d'aquestes àrees es veurà reflectit, interferint en major o menor grau, en la capacitat intel·lectual general del subjecte.

Si bé cada programa d’intervenció ha de tenir uns objectius específics definits en funció d’aquelles necessitats a què pretén donar resposta, hi ha uns elements comuns a tots ells que donen coherència al programa general d’intervenció, entès com una xarxa que configura un itinerari psicosocial i formatiu. Aquest itinerari no s’ha d’entendre d’una manera lineal, ja que s’ha d’adaptar a la variabilitat evolutiva de la malaltia i al moment concret en què es trobi cada usuari.

Des del punt de vista de la metodologia, els diferents programes d’intervenció s’estructuren de manera que facilitin de manera equilibrada tant l’acompanyament individual com el seguiment grupal, afavorint processos i potenciant tant la participació activa com l’avaluació individual i col·lectiva. Les activitats tenen una finalitat en si mateixes i alhora són un objecte intermediari, amb intencionalitat i funció terapèutica. És segons aquests criteris que podem acompanyar la persona usuària en el procés de reconstrucció de la seva personalitat. L’activitat pren sentit quan facilita la capacitat d’aprendre, de reconèixer i de desenvolupar habilitats, capacitats, coneixements i relacions que afavoreixin el creixement; és a dir, quan permet realitzar i realitzar-se.

La salut mental no és només l'absència de trastorns mentals. Es defineix com un estat de benestar en el qual l'individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat. No oblidem que des de la psiquiatria, el paper de l’educació fins aquest moment ha estat secundari , ates que d'entrada no es planteja la realitat interna del subjecte, sinó que parteix d'unes potencialitats per a assolir el màxim de desenvolupament del subjecte, la qual cosa no és suficient quan es considera la realitat  que envolta les malalties mentals

Camp d’intervenció

El meu projecte es basa amb una intervenció Socioeducativa i comunitària, la qual es realitzarà en el Centre de Dia de Rehabilitació de persones amb discapacitat psiquiàtrica .

He elegit fer el Practicum II en el mateix centre on vaig realitzar el projecte del Practicum I per tal de seguir especialitzant-me en aquest àmbit, i donar continuïtat al projecte d’habilitats socials que vaig fer. A més, considero important i gratificant a nivell personal treballar en la rehabilitació de les persones amb malaltia mental. Considero que encara hi queda molt de camí per fer.

Les persones amb malaltia mental han patit, en el context d'una societat inclusiva, una marginació històrica. El model assistencial estava constituït per l'internament durant llargs períodes de temps, en molts casos fins i tot per tota la vida, en institucions psiquiàtriques. Les persones amb trastorns mentals greus poden presentar necessitats diverses vinculades a la seva problemàtica psiquiàtrica i psicosocial. Moltes d'aquestes persones presenten discapacitats o limitacions en el seu funcionament psicològic i social autònom, tenen més risc de patir situacions de desigualtat social i són especialment vulnerables a les situacions d’estrès.

Els trastorns mentals greus, a més, generen una important càrrega familiar. La dedicació a la cura d'una persona amb trastorn mental pot comportar restriccions substancials en la vida social de la persona cuidadora, que s'afegeixen a la preocupació, la pèrdua d’oportunitats laborals i l'afectació de la salut mental.Per tant, una adequada atenció comunitària integral a les persones amb trastorn mental greu i crònic exigeix la col·laboració de la xarxa pública de serveis socials, que ha de tenir un paper cabdal en l'atenció a les necessitats socials i en el suport a la inclusió social de la persona a la comunitat.

El centre de dia 

El centre de dia és un espai relacional i terapèutic, de tipus comunitari, que permet que l'usuari continuï integrat en el seu medi sociofamiliar; dirigit a la rehabilitació psicosocial d'aquelles persones amb trastorn mental sever, amb un cert grau d'autonomia i estabilitat, i que no presenten situacions de descompensació aguda. 

La principal finalitat d’aquest recurs comunitari és  augmentar i potenciar l’autonomia d’aquelles persones amb malaltia mental crònica que al presentar un major deteriorament que els anteriors necessiten recuperar hàbits bàsics, una major estructuració del seu oci i temps lliure, entrenament en capacitats funcionals i el suport i assessorament familiar. Aquestes necessitats també s’avaluen i es pretenen cobrir a través d’un Programa Individualitzat de Rehabilitació (PIR). En general, la finalitat és també la d’implicar els familiars i aquelles persones que formen part del cercle social en el qual habitualment es desenvolupen aquests usuaris/es, per a la consecució d’un complet procés de rehabilitació

Personal tècnic del centre de dia

L’equip de professionals del centre esta format per una psicòloga, un educador social, una auxiliar d’infermeria i una monitora de tallers. És un equip multidisciplinari i presten serveis de rehabilitació comunitària i les seves funcions més específiques són la rehabilitació de les capacitats personals i habilitats socials dels pacients que es troben en situació de desestructuració regressiva i el suport psicosocial i psicoeducatiu a les famílies Per contemplar les funcions de cada tècnic professional he fet aquest quadre:

	Funcions i tasques del personal del centre
Psicòloga	§ Responsable d’orientar , des de la seva disciplina la direcció de la intervenció terapèutica del centre de dia. § Donar suport psicològic als usuaris. Coordinació amb els psiquiatres i amb els familiars del usuaris . § Realitzar un seguiment psicològic dels usuaris. § Coordinar-me amb la resta de professionals, especialment amb l’educador social  Assessorament psicològic
Educador social	§ L'educador assumeix la funció de cercar eines educatives per a efectuar un filtratge dels continguts  aplicar- los articuladament dins la vida quotidiana. § Actualment desenvolupa la seva activitat realitzant tallers educatius als usuaris ajustats al PIR § L' educador se situa sobre un continu educació-terapeutica, que recorre les diferents dificultats presentades pels usuaris del centre de dia. § Es l’encarregat de planificar totes les activitats del centre de dia : tallers cognitius, manualitats, activitats de la vida diària i activitats d’oci. Assessorament educatiu
Auxiliar Infermeria	§ Encarregada de gestionar i portar el control de la pauta de medicació de cada usuari i de tots els aspectes clínics dels mateixos. § Preparar conjuntament amb l’usuari la medicació setmanal § Controlar la presa de medicació dels usuaris en el centre de dia § Coordinar-se amb els psiquiatres i metges de l’IB-SALUT de cada usuari § Primers auxilis davant possibles incidents durant l’horari del centre de dia § Donar pautes metges i de salut a l’equip de tècnics del centre Assessorament clínic
Monitora de tallers	§ Preparar i planificar el treball diari dels tallers ocupacionals, els productius         ( fabriques ) i els no productius ( manualitats ) § Supervisar les activitats laborals § Coordinació amb les fàbriques que porten el treball en el centre de dia § Observar els usuaris/es en el centre ocupacional § Portar a terme accions de suport individualitzades relacionades amb el PIR § Coordinar-se amb tot l’equip de professionals per poder realitzar una adequada intervenció i observació amb els usuaris Assessorament ocupacional i monitoratge

Joan Massip " Des de la meva realitat"

L'estigma de la malaltia mental

ç