Per fer un bon programa
socioeducatiu, i amb l’objectiu d’aprofundir sobre la problemàtica o
discapacitat dels subjectes objecte de la meva intervenció, vaig optar per
cercar les diferents definicions teòriques sobre el concepte de salut mental,
adonant-me que aquest inclou molts factors i avarca molts àmbits que no són
sols el de la salut, sinó també el laboral, el social, el personal i
l’econòmic.
Definicions de l’Organització Mundial de la
Salut (OMS)
La salut mental ha estat definida de
múltiples formes per estudiosos de diferents cultures. Els conceptes de salut
mental inclouen el benestar subjectiu, l’autosuficiència perseguida,
l’autonomia, la competitivitat, la dependència intergeneracional i l’autoactualització
del propi intel·lecte i potencial emocional,entre d’altres. Des d’una
perspectiva cultural, és gairebé impossible definir la salut mental de manera
comprensible. No obstant això, algunes vegades s’utilitza una definició àmplia
i els professionals generalment estan d’acord a dir que la salut mental és un
concepte més complex que dir simplement que es tracta de la manca d’un desordre mental (Informe mundial de la
salut 2001. “Salut mental: una nova comprensió, una nova esperança”).
Comitè de Salut Mental de l’OMS
La salut mental es va
definir com aquell estat subjecte a fluctuacions, procedents e factors
biològics i socials en què l’individu es troba en condicions d’aconseguir na
síntesi satisfactòria de les seves tendències instintives, potencialment
antagòniques, així com per formar i mantenir relacions harmonioses amb la resta
i er participar de manera constructiva en els canvis que es puguin produir en
el seu medi ambient físic i social
Altres aportacions sobre el concepte de salut
mental
“Estat del benestar
emocional i psicològic en què un individu pot utilitzar les seves capacitats
cognitives i emocionals, funcionar en societat y resoldre les demandes ordinàries
de la vida diària” (Merriam-Webster).
“La salut no és solament l’absència de malalties
sinó la resultant d’un complex procés en què interactuen factors biològics,
econòmics, socials, polítics i ambientals en la generació de les condicions que
permetin el desenvolupament ple de les capacitats i
potencialitats humanes,
entenent l’home com un ésser individual i social” (Davini, Gellon De Salluzi,
Rossi, 1968).
“Estat relativament
perdurable en què la persona es troba ben adaptada, sent gust per la vida i
aconsegueix la seva autorealització. És un estat positiu i no la mera absència
de trastorns mentals” (Davini, Gellon De Salluzi, Rossi, 1968).