L’atenció de
la salut mental a les Illes Balears ha evolucionat progressivament des d’un
model de custòdia als hospitals psiquiàtrics fins a un altre model basat en una
atenció dins l’entorn social i comunitari i integrat en la xarxa sanitària
general. Aquest repte es du a terme a través de millores que permeten avançar
cap a una assistència en què l’eix d’atenció es centra en les unitats de salut
mental. Així mateix, la creació de recursos de rehabilitació psicosocial afavoreix
la integració social i laboral de les persones amb un trastorn mental sever.
Durant els darrers anys, a les Illes
Balears, igual que en altres comunitats autònomes, s’ha dut a terme una reforma
important de l’assistència psiquiàtrica. La implantació del model comunitari, com
a alternativa a la institucionalització, a fi d’aconseguir la major integració
social possible de les persones que pateixen una malaltia mental, ha fet que es
desenvolupi una xarxa important de recursos, especialment de tipus extrahospitalari
L’esforç de molts familiars d’afectats per algun tipus de malaltia mental ha fet possibles d’ençà de l’any 1997 que l’atenció sanitària i social als afectats hagi millorat ostensiblement i s’hagin aconseguit els recursos necessaris per oferir als malalts una millora en la seva qualitat de vida.Malgrat el que passa amb altres malalties d’alta incidència i prevalença, els malalts mentals han estat els grans oblidats pels sistemes sociosanitaris. Encara que l’atenció internacional cap als temes de salut mental està augmentant, manca molt per fer tenint en compte les altes respercusions en termes psicològics, socials i econòmics.
Els països de la Unió Europea varen subscriure al gener de 2.005 la Declaració Europea de Salut Mental elaborada durant la conferència ministerial que va organitzar l’Organització Mundial de la Salut ( OMS ) a Helsinki. Allà, el Secretari General de Sanitat espanyol, Fernando Lamata, va subratllar la importància de lluitar contra l’estigma social, la necessitat de reforçar l’atenció comunitària i les xarxes integrals d’atenció, que permeten un diagnòstic precoç i una ràpida intervenció, incloent l’atenció domiciliària, els programes de rehabilitació i la participació de les associacions.
La reforma psiquiàtrica iniciada als anys 80 a Espanya no va aconseguir el desenvolupament necessari dels serveis comunitaris pels malalts mentals. A la nostra comunitat autònoma aquesta reforma es va fer esperar fins l’any 1.998 quan es va publicar el Pla de Salut Mental de les Illes Balears que encara avui es troba en desenvolupament. Per una atenció integral en salut mental cal la implicació de totes les institucions: sanitat, serveis socials, laborals, associatius i comunitaris. La salut mental és cosa de tots.
Els països de la Unió Europea varen subscriure al gener de 2.005 la Declaració Europea de Salut Mental elaborada durant la conferència ministerial que va organitzar l’Organització Mundial de la Salut ( OMS ) a Helsinki. Allà, el Secretari General de Sanitat espanyol, Fernando Lamata, va subratllar la importància de lluitar contra l’estigma social, la necessitat de reforçar l’atenció comunitària i les xarxes integrals d’atenció, que permeten un diagnòstic precoç i una ràpida intervenció, incloent l’atenció domiciliària, els programes de rehabilitació i la participació de les associacions.
La reforma psiquiàtrica iniciada als anys 80 a Espanya no va aconseguir el desenvolupament necessari dels serveis comunitaris pels malalts mentals. A la nostra comunitat autònoma aquesta reforma es va fer esperar fins l’any 1.998 quan es va publicar el Pla de Salut Mental de les Illes Balears que encara avui es troba en desenvolupament. Per una atenció integral en salut mental cal la implicació de totes les institucions: sanitat, serveis socials, laborals, associatius i comunitaris. La salut mental és cosa de tots.